Palerm és una de les capitals del Stile Liberty a Itàlia i un cas excepcional de les províncies del sud. A diferència de les ciutats septentrionals, com Milà, Torí o Bolonya, a Palerm el Liberty es desenvolupa amb una certa autonomia respecte de la influència forana gràcies a la mà de dues figures de renom europeu, l'arquitecte i dissenyador Ernesto Basile i l'ebenista Vittorio Ducrot, ambdós responsables de la introducció de la idea d'obra d'art total al país. Si bé a Itàlia el Liberty -nom que rep el nou estil, derivat de la firma londinenca d'Arthur Lasenby Liberty- es va popularitzar arran de les exposicions internacionals de Torí, el 1902, de Venècia, el 1903, i de Milà, el 1906, en el cas concret de Palerm l'experimentació amb les noves formes s'inicia en l'última dècada del XIX i abasta des de l'arquitectura a les arts industrials i decoratives, com el ferro forjat, la ceràmica, el vidre, el mosaic i el mobiliari. Després de l'annexió de Sicília al Regne d'Itàlia el 1860, la ciutat inicia un procés de modernització de les infraestructures urbanes i econòmiques que té com a punt culminant el pla regulador general, dissenyat per l'enginyer Felice Giarrusso el 1885, i l'organització de l'Exposició Nacional el 1891. La renovació de l'estructura urbana es va centrar en la part nord a partir d'un eix d'unió entre l'estació de tren i la zona portuària. La construcció de les noves vies va obrir tot un territori edificable en el qual es van concentrar els edificis públics Liberty més significatius de Palerm, com la Cassa Centrale di Risparmio i el Palazzo delle Assicurazzioni Generali Venezia, ambdós de Basile, o el Teatro Biondo de Mineo i el Palazzo Ammirata de Rivas.

La presència a la ciutat d'una classe burgesa industrial i emprenedora va facilitar l'adopció del nou art, identificat a Itàlia amb la naixent unió política i la prosperitat econòmica. Una de les famílies que va apostar pel Liberty van ser els Florio, els quals van encarregar a René Lalique el disseny del logotip de la Targa Florio, la cursa d'automòbils siciliana, i a Basile el projecte exterior i interior de la seva residència. Juntament amb els Florio, que també es van dedicar a la ceràmica decorativa, els Golia-Ducrot, propietaris de la casa de mobles i objectes ornamentals més important d'Itàlia, van modernitzar i internacionalitzar la producció artesanal siciliana. La col·laboració, des de 1899, entre Ducrot i Basile va produir autèntics escenaris Liberty, com el menjador de l'Hotel Villa Igiea o la pròpia casa de Basile, Villa Idea, un projecte integral Liberty que amb Villa Fassini són les dues joies del nou llenguatge constructiu de Basile, inspirat en la tradició normanda i gòtica catalana de l'arquitectura siciliana.