L'activitat econòmica del municipi de l'Espluga de Francolí, a la comarca de la Conca de Barberà, al peu de les muntanyes de Prades, depèn sobretot de l'agricultura i, de manera especial, dels conreus de secà, la vinya, els cereals, les oliveres, ametllers i avellaners. Es tracta d'una població mitjana que tenia 3.611 habitants el 2001 però que té dos museus oberts al públic: el Museu de la Vida Rural, ubicat a l'antic casal del segle XVII de la família Carulla, i el Museu del Vi, en l'antic Celler Cooperatiu. Aquest edifici és un dels monuments més destacables del municipi, tant pel seu valor arquitectònic com històric. És un dels més antics cellers catalans -el primer, el de Barberà de la Conca, data de 1895-,  i va ser projectat per Lluís Domènech i Montaner l'any 1912 i construït, només en deu mesos, pel seu fill, Pere Domènech Roura, col·laborador en aquells anys de molts dels projectes del seu pare.

La història del celler va lligada a la d'un fill il·lustre de la vila, Josep Maria Rendé i Ventosa (1877-1925), un dels promotors del cooperativisme agrari a Catalunya, que va iniciar la seva tasca social a l'Espluga i la va convertir en capdavantera en l'associacionisme rural. Rendé va ser l'ànima de la Societat Cooperativa de l'Espluga que es va fundar l'any 1902, en el moment en què el camp s'anava recuperant de la plaga de la fil·loxera; la seguiren la Caixa Rural el 1905, el Sindicat Agrícola el 1909 i, finalment, el 1912, va constituir el Celler Cooperatiu que ara ens ocupa. Malgrat els esforços de Josep M. Rendé, va ser la burgesia agrària la que va treure rendiment del Celler, raó per la qual els petits propietaris n'edificaren un altre, al costat mateix, en els anys de la República.

El celler està compost per tres cossos disposats paral·lelament, el tercer dels quals va ser afegit en una data tardana. Construït en maó vist, s'hi accedeix per uns amplis arcs apuntats i respon als criteris de racionalitat constructiva que compartien Domènech i Montaner i Domènech Roura. A l'actualitat, acull el Museu del Vi, que integra l'edifici en el seu discurs expositiu, sense oblidar l'explicació del cultiu de la vinya i els sistemes per a l'elaboració del vi, sigui segons el sistema tradicional o a partir de les tècniques modernes.