En el puixant període Secession del tombant del segle XIX al XX, Lviv era la capital del Regne de Galítsia i Lodomèria, dins l'Imperi austrohongarès, i una ciutat en ple desenvolupament. El descobriment de petroli i gas a la regió dels Precarpats a mitjan segle XIX va comportar l'obertura d'oficines de bancs estrangers a Lviv. Mentrestant, un ràpid creixement demogràfic i la creació d'institucions educatives exigia la construcció de residències per a estudiants. Tots aquests factors van propiciar un boom constructiu a Lviv, que va anar acompanyat de la recerca d'un nou estil. Per primera vegada en la història constructiva de Lviv, el nou estil es va posar de moda de seguida, simultàniament al seu sorgiment a Europa. Es va conèixer com a Secession, el mateix nom que rebia a tot l'Imperi austrohongarès.
L'estil Secession de Lviv es va desenvolupar en dues direccions: internacionalment, imitant els trets europeus d'aquest estil; i nacionalment, reflectint l'arquitectura popular de les diferents nacionalitats que convivien a Lviv en aquell temps: polonesos, jueus i ucraïnesos. Així, l'arquitectura de Lviv reflectia el seu multinacionalisme. Per exemple, el 1881 l'arquitecte i empresari Ivan Levynskyi va fundar un despatx d'arquitectura on va aplegar una plèiade d'arquitectes joves que van dissenyar nombrosos edificis d'estil Secession Hutsul, com el de la Companyia d'Assegurances Dnister, l'Institut de la Societat Pedagògica Ucraïnesa, etc. A Lviv també eren populars els motius d'estil folklòric polonès Zakopane. La Vil·la L. Heller, la Vil·la Maria, construïda per l'arquitecte N. Luszkiewicz com a residència pròpia, i diversos blocs d'habitatges presenten trets Zakopane, que es manifesten en els rics ornaments de fusta tallada i els símbols solars. La Secession jueva es caracteritzava pels ornaments orientals, les formes ondulades dels pisos superiors i altres trets relacionats amb les seves tradicions religioses.
Mentrestant, la tendència internacional va evolucionar d'una Secession ornamental (com ara els ornaments florals d'estuc) cap a una Secession racional (per exemple, els plafons de majòlica) i una Secession tardana, que podem anomenar historicisme retrospectiu. L'estil Secession es va desenvolupar a Lviv des de 1898 fins a la Primera Guerra Mundial. Després de la guerra, la Secession només va tenir continuïtat en les obres de J. H. Rosen, que va crear pintures d'estil Secession en la catedral armènia del 1925 al 1929.
Actualment, podem trobar al voltant d'un miler d'edificis Secession a Lviv. D'aquests, 250 tenen l'estatus de monuments d'interès local. Diversos edificis d'habitatges, com ara els que van encarregar Stoff, Stromenger, Stauber i Segal, han conservat les decoracions de façana i alguns trets originals en els interiors. L'antiga Cambra de Comerç i Indústria (avui l'Oficina del Fiscal Regional) amaga pintures Secession de gran qualitat, obra de Feliks Wygrzywalski. També l'interior del Conservatori de Música S. Ludkevich alberga algunes pintures Secession ben conservades. Obra del famós artista ucraïnès Modest Sosenko, estan considerades un dels millors exemples d'art Secession ucraïnès.
En l'època soviètica, molts edificis d'habitatges, incloent-hi els d'estil Secession, van quedar molt malmesos per la subdivisió d'apartaments per repartir-los entre diferents famílies. A més, els elements ornamentals autèntics van ser robats o destrossats, i les pintures emblanquinades. Això no obstant, any rere any augmenta el nombre de propietaris que són conscients del valor de l'arquitectura Secession a Lviv, i, malgrat les limitacions dels recursos econòmics, molts es mostren disposats a contribuir a restaurar l'aspecte original d'aquests edificis.
Informació turística
tel.:+38 (032) 254 60 84
www.lviv.travel