A partir de la segona meitat del segle XIX, s'inicien a Lieja grans treballs de sanejament. Es transformen barris sencers, com el de l'illa Outremeuse; d'altres emergeixen, com el del Laveu. L'endemà de l'Exposició Universal de 1905, es parcel·len els terrenys del barri de Vennes-Fétinne i s'hi multipliquen les vil·les senyorials.
La burgesia industrial liegesa domina el panorama econòmic i polític, i reclama un habitatge digne del rang: unes cases equipades amb les darreres innovacions, com l'electricitat i el gas, i que simbolitzin sobretot la modernitat, el progrés i l'èxit. A Brussel·les, Victor Horta i Paul Hankar revolucionen les pràctiques arquitectòniques tradicionals, impulsen i imposen l'ús del vidre, del formigó o del metall, uns materials generalment reservats a grans obres d'enginyeria.
Es fa un replantejament de l'organització espacial de la llar del segle XIX, on les cambres s'ubicaven en filera. Amb els seus espais modulables al voltant d'un celobert, Horta qüestiona tant l'art constructiu com la concepció de la residència burgesa. Poc a poc es va abandonant el repertori decoratiu específic dels estils històrics (neogòtic, neorenaixentista...). Apareixen noves formes sorgides del món vegetal. Ha nascut l'Art Nouveau.
A Lieja, a banda de Gustave Serrurier-Bovy, actiu sobretot en l'àmbit de les arts decoratives, l'avantguarda arquitectònica està dominada per Paul Comblen i Paul Jaspar, profundament marcats per les lliçons de Paul Hankar. Sensible a la influència orgànica de l'Art Nouveau, Paul Comblen és un adepte convençut de l'art total. Paul Jaspar, més prolífic, és el fundador d'una nova concepció de l'arquitectura basada en els preceptes d'Hankar i en una interpretació il·lustrada de l'estil mosà, que a l'Exposició Universal de 1905 serà batejada com a "Vell-Lieja". Aquest vincle estret entre modernitat i tradició confereix a l'Art Nouveau liegès el seu caràcter distintiu. Més que un vocabulari personal, Jaspar crea "escola"; els seus deixebles, entre els quals es compten Victor Rogister o Clément Pirnay, apliquen els seus preceptes.
L'Art Nouveau esdevé ràpidament una moda i transcendeix els cenacles tancats de l'avantguarda. El repertori decoratiu modern es conjuga segons el gust de cadascú. Joseph Nusbaum, més que no pas Jaspar, barreja l'estil Art Nouveau i el "Vell-Lieja", mentre que Maurice Devignée hi associa els estils històrics. Si la permanència de la tradició és una de les característiques de l'Art Nouveau liegès, la importància de l'escultura ornamental en façana n'és sens dubte una altra. Es tracta de rostres femenins de cabelleres ondulants, que recorden els cartells de la Belle Époque i que animen nombroses construccions.
L'Art Nouveau de Lieja és un reflex de la seva clientela burgesa, progressista i amarada de tradició. Aquest moviment, que va tenir una existència efímera, amb prou feines d'uns quinze anys, va conèixer a la riba del Mosa un èxit que, malgrat les nombroses demolicions, continua marcant el paisatge.